Fa uns anys vaig començar la cerca de pintors orientals, a treballar amb aiguades, per veladures i capes, interpretant el que em rodejava.
En els meus quadres parlava de records, els meus records. Anava a la recerca de records, de coses i moments.
La meva tècnica consistia en capes de colors en llenç o paper. Creava una barreja subtil de superposició de colors i formes, creant una obra atmosfèrica, amb una quantitat de capes que poden ser molt diferent en cada quadre.
La meva obra era una visió abstracta de la naturalesa del meu voltant. Les pintures d'aquella època són paisatges contemporanis que es basen en les pròpies fotografies fetes durant les excursions o viatges. Feia fotografies per captar i recordar el que m'interessava o el que en aquell moment em copsava.
La major inspiració era la natura i el paisatge amb totes les impressions que em quedaven en la meva ment: amplis paisatges, densos boscos, rius, mar, dies de boira. M'inspirava en el lloc, en el color de la natura.
En un principi mirava la fotografia que havia pres per recordar el moment. La fotografia em servia de punt de partida.
Amb el temps vaig deixar que les impressions es esvaïssin i fossin més abstractes. Depenent del moment que començava la pintura, aquesta es desviava cap a uns colors o altres que modificava segons les impressions que tenia en aquell moment d'aquell record.
Fa un temps em vaig plantejar anar més allà i veure la pintura com a vehicle per a una experimentació. Volia plasmar en la tela una altra manera d'expressar-me. Em vaig deixar anar. Pintava sense unes pautes fixades. Sense cap ordre establert. Les pinzellades sorgien a l'atzar amb una gran espontaneïtat. Em sorprenia com plasmava en cada pinzellada la empremta del gest carregat amb la meva energia. En comptes de pintar les sensacions i records, pintava sense saber el que volia plasmar esperant finalment descobrir alguna cosa.
Actualment
Com crec que la creativitat sorgeix quan has de resoldre nous problemes, ara m'he plantejat un nou repte pintar sobre metacrilat que em serveix per treballar conceptes oposats com la transparència i l'opacitat.
Mitjançant transparències i veladures vull evocar un record viscut: un paisatge, un color, un soroll o una olor. Els records que tinc a la memòria. Parteixo d'una vivència, sempre relacionada amb la natura, que implica una càrrega emocional en la qual estan involucrats llocs, imatges que vaig ordenant i definint i que finalment plasmo sobre metacrilat. Aquests records sorgeixen de la necessitat vital de voler comunicar, expressar o transmetre una idea o una emoció.
Pinto sobre metacrilat en horitzontal, amb molta aigua i un temps d'assecatge molt llarg de manera que el pigment es va dipositant d'una manera no uniforme, deixant grumolls. A més vaig movent el metacrilat per fer aigües gràcies al fet que en aquest suport la pintura es queda suspesa. Quasi no utilitzo els pinzells, només per dosificar-la, d'aquesta manera deixo que els materials actuïn per si mateixos. Un dels estris que faig servir és l'esprai amb aigua per moure o fer més líquida la pintura així com un comptagotes i un assecador per aturar el lliscat de la matèria sobre el metacrilat.
No poso títol a les obres perquè considero que indueix a què l'espectador vegi el que jo vull que vegi i no el que li suggereix la pintura. Vull que cada persona que miri l'obra no tingui una idea preconcebuda, que la lectura la faci quan es posi davant de l'obra i així capti el que ella vulgui.
Com va dir Mark Rothko "no existeix cap text capaç d'explicar els nostres quadres. L'explicació ha de sorgir de l'experiència que hi hagi entre el quadre i l'espectador"